Deu ser cap a tres quarts de set que aconsegueixo sortir del llit. A les set i deu ja soc a fora. Encara és de nit i fa una mica de fred. Quan surto de la zona enllumenada me n'adono de que el llum frontal és gairebé sense bateria (mira que m'ho temia!). En fi, plat gran i cap a la carretera de la Roca. Moc els desenvolupaments amb facilitat. Arribo a la Roca en poc més d'una hora i pujo Parpers sense adonar-me'n. La carretera de Mata tampoc suposa cap problema, de fet, no començo a patir una mica fins les darreres rampes del Collsacreu (cosa força raonable). Tenia planejat esmorzar a la benzinera que hi ha abans de Vallgorgina però la trobo tancada per reformes. Recordo que fa un mes, quan hi vaig passar per darrer cop, l'encarregada em va comentar alguna cosa sobre "netejar els dipòsits" però jo em pensava que això es feia en un parell de dies. Tant se val, paro igualment a menjar-me un dels entrepans. D'aquí fins a Hostalrich a plat recuperant temps. Un cop allà, menjo el segon entrepà a la Plaça dels Bous, faig les fotos acreditatives i me'n torno direcció Sant Celoni. A la "recta de Sant Celoni" em trobo amb un ciclista de Sant Celoni (cosa raonablement probable) i em proposa que fem relleus. Déu meu! És com una mena de quarterback amb proteccions incloses (entenc que la seva bici grinyoli a cada pedalada). Les seves cames són una lliço en viu d'anatomia de l'extremitat inferior. Faig el que puc i, malgrat el vent que entra de cara, aguanto fins gairebé la sortida de Sant Celoni on comença a distancia-se per, tot seguit, saludar i girar cap el poble. Em sento força alleujat de poder baixar el ritme una mica. Poca cosa més a dir llevat de que arribant a Montcada comença a ploure cada cop més fort. Entrada triunfal per la cuina deixant petjades acreditatives de les inclemències metereològiques. En resum, uns cent cinquanta quilòmetres en poc més de vuit hores. La mitjana ha estat per sobre dels 18 quilòmetres/hora. Sí, és clar, anem millorant però...
No comments:
Post a Comment