A new start

La BPB'08

Doncs sí, després de deixar córrer aquella idea (deliri al·lucinatori, més aviat) d'anar des de París a Brest (i tornar, viu, s'entén...) heus ací la següent fantasia ciclista: la segona edició de la Barcelona - Perpinyà .. i tornar (a ser possible viu i dins del temps tot i que la segona condició no és del tot és imprescindible). La veritat és que aquest cop em sento una mica pressionat; la passada temporada s'assolí un 400. Ben cert que amb penes i treballs però, és clar, ara el pas següent és anar a pel 600. Per altra banda, fa dos anys, a la primera edició de la BPB ja vaig fer el ridícul tot el que es podia fer i, home, si ara la torno a espifiar... bé millor deixar-ho córrer tot això del ciclisme, no?
Potser que anem per feina: ja hi ha data (el 24-25 de maig). Els brevet comencen a primers d'abril i aquest cop estaria força bé fer-los tots. Pel que fa a l'entrenament, home...... ara mateix m'hi poso. El que vull dir és que el Nadal ha estat deleteri; jo em pensava que anava mitjanament bé però no. Per les raons que sigui el ritme d'entrenament ha baixat de forma inversament proporcional a la massa corporal. En fi... De totes formes encara hi ha una mínima esperança. Què vull dir? Doncs que el passat dia 13 (Diumenge) vaig sortir per la carretera de Sant Fost fins a Arenys i tornada per Sant Celoni bàsicament carregant plat i... bé, la mitjana no fou espectacular (poc més de 18 per hora) i la fatiga muscular fou evident però... el dimecres, de sobte, vaig notar que tenia la musculatura tensa però no dolorida i, vaja , que tenia ganes de... en fi... Ja sé que això no vol dir gran cosa, que la resistència no la tinc ni de lluny però quan no hi ha esperança hom s'agafa a qualsevol cosa. Per altra banda, ahir vaig llegir un article d'en Gonçal Fernàndez-Mills on explicava una seva pífia en un 600 amb tota naturalitat. Ja sé que no som comparables però mira per on: hi ha gent de gran nivell que de tant en quan es posa al meu nivell.